lunes, 28 de noviembre de 2011

Entrevista con Antoni Daura i Jorba, librero y presidente del Gremi de Llibreters de Catalunya

boolino es el nuevo blog de literatura infantil.- Cuentos, Libros infantiles, Recomendaciones, Lectura infantill, Fomento de la lectura, Actividades, Agenda
(traducción en castellano al final)

Avui a boolino entrevistem l’Antoni Daura.

Antoni es responsable de la llibreria Parcir de Manresa i president del Gremi de Llibreters de Catalunya, és arqueòleg de formació i coordinador de la revista cultural “Dovella” de Manresa.

Els orígens del Gremi de Llibreters de Catalunya es remunten a una antiga Confraria de Llibreters, nascuda a la ciutat de Barcelona l’any 1553. Més recentment, fa uns vint-i-cinc anys aproximadament, el Gremi de Llibreters de Barcelona va assumir representació institucional a nivell de tot Catalunya, amb la denominació de Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya. L’any 2009 va adoptar l’actual denominació de Gremi de Llibreters de Catalunya, amb delegacions a la resta de demarcacions territorials.

Com va començar en l'ofici de llibreter? Què ha significat per a vostè convertir-se en president d'un col·lectiu tan important per a la cultura?

Una vegada acabats els meus estudis universitaris em vaig incorporar, juntament amb la meva esposa, al negoci familiar dels seus pares, la llibreria Parcir, que havien fundat l’any 1973, perquè als dos ens va seduir la idea de treballar en un entorn cultural. D’això fa ara vint-i-sis anys. El fet d’esdevenir president del nostre Gremi va ser circumstancial, en trobar-me des de feia temps dins la junta directiva. I significa evidentment una gran responsabilitat, que assumeixo amb empenta i optimisme malgrat trobar-nos enmig d’un moment prou difícil i incert en tots els nivells: social, cultural i, sobretot, econòmic.

Quin paper tenen les llibreries en una societat en plena revolució digital?

Penso que hem de seguir mantenint el nostre paper de comerç cultural de proximitat, actiu i implicat en la promoció del llibre i la lectura, sigui quin sigui el format utilitzat. Amb el ben entès que la major part de llibreries estem des de fa temps dotades de sistemes de gestió informatitzada i no ens espanten pas les noves tecnologies. L’important és el contingut, no el continent.

Quines qualitats valora més en un llibreter?

Que conegui a fons el sector, sigui un bon lector (del gènere que sigui; tot no ho podem pas abastar!) i, en el seu àmbit d’actuació, un activista cultural. I, naturalment, que actuï sempre amb criteris empresarials. Amb aquest bagatge ben segur que serà un bon professional.

A qui deu vostè el seu amor pels llibres? Quines lectures van ser decisives quan va començar a donar els seus primers passos com a lector?

Si faig memòria he de dir que casa sempre tenia llibres i “tebeos” al meu abast. I a la biblioteca del meu avi matern recordo que hi havia títols de tota mena, que espontàniament tenia curiositat de fullejar, especialment els que disposaven d’imatges. Hi tenia també la gran Enciclopèdia Espasa (que m’ha arribat com a llegat familiar) que sovint consultava quan, de més gran, volia aclarir algun dubte, així com la “Història de Catalunya” de Rovira i Virgili. Ara bé, qui em va donar unes pautes com a lector va ser un professor de literatura que vaig tenir a l’època d’estudiant de batxillerat, Ignasi Bajona, que hi posava molta passió a l’hora de transmetre el valor del llibre.

Pel que fa a les lectures concretes ara mateix no les recordo especialment. Penso en el popular TBO, el Capitán Trueno, una col·lecció de Bruguera de contes clàssics, així com els seus còmics i, a partir de l’adolescència, m’agradava en gran manera Manuel de Pedrolo, del qual li vaig llegir força obra, començant pel conegudíssim “Mecanoscrit del segon origen”.

Hi ha compromís en la literatura actual? Quin tipus de compromís?

És clar que n’hi ha! El que passa és que avui dia l’oferta és immensa i costa a vegades destriar el gra de la palla. I no sempre els llibres més ben posicionats als rànquings són necessàriament els millors. Llevat d’alguns títols infumables, la resta és el resultat de l’esforç d’un autor que ens vol transmetre, amb major o menor fortuna, alguna cosa i d’un editor que se l’ha jugat per ell. Ara bé, dit això jo crec és necessari que el lector ho descobreixi personalment, o amb l’ajut del llibreter, si escau. Fa uns anys jo observava a la llibreria que hi havia més clients que hi venien per descobrir algun llibre que el sorprengués i interessés. Malauradament, als darrers anys m’adono que hi ha massa persones que van directament al llibreter a demanar un títol concret i, si el troben, el compren i marxen, sense aturar-se a seguir remenant taules i prestatges. Per altra banda, el compromís l’hem d’associar sempre a la qualitat i el rigor, sigui quina sigui la ideologia o pensament de l’escriptor.

Què destacaria de la literatura infantil i juvenil que s'edita en aquest moment?

Que hi ha una oferta molt àmplia i atractiva. I que aquesta segueix tenint un paper important que, massa sovint, no rep l’atenció dels mitjans de comunicació. També destacaria que presenta una gran vitalitat temàtica i conceptual, molt més rica que dècades enrere.

De què ens salva la literatura quan som nens? I quan som adults?

Ens salva, possiblement, de la incultura i dóna resposta a les nostres inquietuds, als dubtes que anem tenint a mesura que creixem. Penso que un comença a llegir quotidianament quan té necessitat de conèixer, quan s’és mínimament curiós i es vol abastar el món, proper i llunyà, que ens envolta. Per això és molt important que des de casa i a l’escola l’hàbit lector es vegi com una necessitat vital, bona i atractiva com el menjar, en aquest cas per al cervell, que no presenta incompatibilitats ni efectes secundaris en cas d’una sobredosi puntual.

Podria recomanar, per finalitzar, tres llibres infantils que vostè consideri imprescindibles?

No m’agradaria pas pontificar perquè no em considero un especialista ni, encara menys, un pedagog o crític literari. A més, hi ha lectures per a cada edat i, sobretot, gustos diferents. Em limito, doncs, a recomanar que des de petits els nens tinguin un contacte –primerament tàctil i visual i, després, com a lectors- amb algun àlbum il·lustrat. Mullant-me una mica més, com a molt us apunto unes obres clàssiques –reeditades sense parar- que a mi em van  atrapar i que encara conservo: els còmics d’Astèrix i de Tintín, així com els llibres de Sebastià Sorribas (amb els recordats “Viatge al país dels lacets “ o el “Zoo d’en Pitus”) i Joaquim Carbó amb la seva “Casa sota la sorra”, per exemple.

Moltes graciès.


(traducción al castellano)

Hoy en boolino entrevistamos a Antoni Daura.

Antoni es responsable de la librería Parcir de Manresa y presidente del Gremi de Llibreters de Catalunya, es arqueólogo de formación y coordinador de la revista cultural “Dovella” de Manresa.

Los orígenes del Gremi de Llibreters de Catalunya se remontan a una antigua Cofradía de Libreros, nacida en la ciudad de Barcelona en el año 1553. Más recientemente, hace unos veinticinco años aproximadamente, el Gremi de Llibreters de Barcelona asumió representación institucional a nivel de toda Cataluña, con la denominación de Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya. En 2009 adoptó la actual denominación de Gremi de Llibreters de Catalunya, con delegaciones en el resto de demarcaciones territoriales.

¿Cómo empezó en el oficio de librero? ¿Qué ha significado para usted convertirse en presidente de un colectivo tan importante para la cultura?

Finalizados mis estudios universitarios me incorporé, junto a mi esposa, en el negocio familiar de sus padres, la librería Parcir, que habían fundado en 1973, porque a los dos nos sedujo la idea de trabajar en un entorno cultural. De esto hace ya veintiséis años. El hecho de convertirme en presidente de nuestro Gremi fue circunstancial, al encontrarme desde hacía tiempo en la junta directiva. Y significa evidentemente una gran responsabilidad, que asumo con empuje y optimismo pese a encontrarnos en un momento suficientemente difícil e incierto en todos los niveles: social, cultural y, sobre todo, económico.

¿Qué papel tienen las librerías en una sociedad en plena revolución digital?

Pienso que debemos seguir manteniendo nuestro papel de comercio cultural de proximidad, activo e implicado en la promoción del libro y la lectura, sea el que sea el formato utilizado. La mayor parte de librerías estamos, desde hace tiempo, dotadas de sistemas de gestión informatizada y no nos asusta el paso a las nuevas tecnologías. Lo importante es el contenido, no el continente.

¿Qué cualidades valora más en un librero?

Que conozca a fondo el sector, sea un buen lector (del género que sea; no podemos abarcar todo) y, en su ámbito de actuación, un activista cultural. Y, naturalmente, que actúe siempre con criterios empresariales. Con este bagaje seguro que será un buen profesional.

¿A quién debe usted su amor por los libros? ¿Qué lecturas fueron decisivas cuando empezó a dar sus primeros pasos como lector?

Si hago memoria, debo decir que en casa siempre tenía libros y tebeos a mi alcance. En la biblioteca de mi abuelo materno recuerdo que había títulos de todo tipo, que espontáneamente tenía curiosidad de hojear, especialmente los que disponían de imágenes. También tenía la gran Enciclopedia Espasa (que me ha llegado como legado familiar) que a menudo consultaba cuando, de mayor, quería aclarar alguna duda, así como la "Història de Catalunya" de Rovira i Virgili. Ahora bien, quien me dio unas pautas como lector fue un profesor de literatura que tuve en la época de estudiante de bachillerato, Ignasi Bajona, que ponía mucha pasión a la hora de transmitir el valor del libro.

Por lo que se refiere a las lecturas concretas, ahora mismo no las recuerdo especialmente. Pienso en el popular TBO, el Capitán Trueno, una colección de Bruguera de cuentos clásicos, así como sus cómics y, a partir de la adolescencia, me gustaba en gran medida Manuel de Pedrolo, de quien leí bastante obra, empezando por el conocidísimo "Mecanoscrit del segon origen".

¿Hay compromiso en la literatura actual? ¿Qué tipo de compromiso?

¡Claro que hay! Lo que pasa es que hoy en día la oferta es inmensa y cuesta a veces separar el grano de la paja. Y no siempre los libros mejor posicionados en los rankings son necesariamente los mejores. Salvo algunos títulos infumables, el resto es el resultado del esfuerzo de un autor que nos quiere transmitir, con mayor o menor fortuna, algo y de un editor que se la ha jugado por él. Ahora bien, dicho esto, yo creo que es necesario que el lector lo descubra personalmente, o con la ayuda de un librero.. Hace unos años, yo observaba en la librería que había muchos clientes que venían para descubrir algún libro que le sorprendiera e interesara. Desgraciadamente, estos últimos años me doy cuenta que hay demasiadas personas que van directamente al librero a pedir un título concreto y, si lo encuentran, lo compran y se van, sin detenerse a seguir removiendo mesas y estantes. Por otra parte, el compromiso lo tenemos que asociar siempre a la calidad y el rigor, sea cual sea la ideología o el pensamiento del escritor.

¿ Qué destacaría de la literatura infantil y juvenil que se edita en este momento?

Hay una oferta muy amplia y atractiva. Y ésta sigue teniendo un papel importante que, demasiado a menudo, no recibe la atención de los medios de comunicación. También destacaría que presenta una gran vitalidad temática y conceptual, mucho más rica que décadas pasadas.

¿De qué nos salva la literatura cuando somos niños? ¿Y cuando somos adultos?

Nos salva, posiblemente, de la incultura y da respuesta a nuestras inquietudes, las dudas que vamos teniendo a medida que crecemos. Pienso que uno empieza a leer cotidianamente cuando tiene necesidad de conocer, cuando se es mínimamente curioso y se quiere abarcar el mundo, próximo y lejano, que nos rodea. Por eso es muy importante que desde casa y en la escuela el hábito lector se vea como una necesidad vital, buena y atractiva como la comida, en este caso para el cerebro, que no presenta incompatibilidades ni efectos secundarios en caso de una sobredosis puntual.

¿Podría recomendar, para finalizar, tres libros infantiles que usted considere imprescindibles?

No me gustaría pontificar porque no me considero un especialista, ni mucho menos un pedagogo o crítico literario. Además, hay lecturas para cada edad y, sobre todo, gustos diferentes. Me limito a recomendar que desde pequeños los niños tengan un contacto, primeramente táctil y visual y, después, como lectores, con algún álbum ilustrado. Mojándome un poco más, como mucho os apunto unas obras clásicas, reeditadas sin cesar,que a mí me atraparon y que todavía conservo: los cómics de Astérix y Tintín, así como los libros de Sebastià Sorribas (con los recordados "Viaje al país de los lacetas" o el "Zoo de Pitus") y Joaquim Carbó con su "Casa bajo la arena", por ejemplo.

Muchas gracias. 


lectura infantil libros infantiles literatura infantil cuentos infantiles actividades infantiles

No hay comentarios:

Publicar un comentario