boolino recomienda: Llibreria Parcir i Petit Parcir

Hoy os presentamos las recomendaciones de Antoni Daura, responsable de la librería Parcir, una de las históricas de Manresa, y con él hemos visitado Petit Parcir, el espacio creado en 2005 para una atención especializada a los clientes, en literatura infantil y juvenil. Desde boolino os recomendamos una visita a las dos librerías, y os servirá para ver el contraste entre la elegancia y sobriedad de una librería histórica, con un gran fondo literario, y la frescura del espacio dedicado a los más jóvenes, incluso los más exigentes.

Entrevista con Antoni Daura i Jorba, librero y presidente del Gremi de Llibreters de Catalunya

(traducción en castellano al final)

Avui a boolino entrevistem l’Antoni Daura.

Antoni es responsable de la llibreria Parcir de Manresa i president del Gremi de Llibreters de Catalunya, és arqueòleg de formació i coordinador de la revista cultural “Dovella” de Manresa.

Els orígens del Gremi de Llibreters de Catalunya es remunten a una antiga Confraria de Llibreters, nascuda a la ciutat de Barcelona l’any 1553. Més recentment, fa uns vint-i-cinc anys aproximadament, el Gremi de Llibreters de Barcelona va assumir representació institucional a nivell de tot Catalunya, amb la denominació de Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya. L’any 2009 va adoptar l’actual denominació de Gremi de Llibreters de Catalunya, amb delegacions a la resta de demarcacions territorials.

Com va començar en l'ofici de llibreter? Què ha significat per a vostè convertir-se en president d'un col·lectiu tan important per a la cultura?

Una vegada acabats els meus estudis universitaris em vaig incorporar, juntament amb la meva esposa, al negoci familiar dels seus pares, la llibreria Parcir, que havien fundat l’any 1973, perquè als dos ens va seduir la idea de treballar en un entorn cultural. D’això fa ara vint-i-sis anys. El fet d’esdevenir president del nostre Gremi va ser circumstancial, en trobar-me des de feia temps dins la junta directiva. I significa evidentment una gran responsabilitat, que assumeixo amb empenta i optimisme malgrat trobar-nos enmig d’un moment prou difícil i incert en tots els nivells: social, cultural i, sobretot, econòmic.